Traçats paral·lels

L’estat espanyol del 2007 és molt diferent a l’estat republicà dels anys trenta. Som dins la OTAN i la UE, i tenim una tradició democràtica de 32 anys. De totes maneres, la dreta espanyola és hereva del franquisme, els seus arguments sempre es repeteixen i un exemple d’això són els boicots en contra Catalunya. Em centraré en els duts a terme el 1932 i el del 2005 entesos com una acció política.

Un pasquí, que podria ser de l’any 1932 segons assegura el diari català e-notícies, mostra la reacció anticatalana d’alguns sectors espanyols degut a l’Estatut de Núria. Alguns fragments diuen: “¡ESPAÑOL! ¡GUERRA AL ESTATUTO CATALÁN! ¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO! Hasta no saber a qué ateneros no compréis productos catalanes.”

Ara fa dos anys, Catalunya va patir un altre boicot motivat per l’Estatut entre d’altres causes, i fomentat sobretot des d’Internet. Hi ha centenars de blogs i fòrums en els quals hem trobat llistes de productes catalans que es poden substituir per altres d’espanyols i opinions com “Dales a los nacionalistas donde mas les duele: deja de comprar productos catalanes y vascos.”
Tot i que la variació interanual i trimestral del PIB van demostrar que el boicot no va afectar significativament les principals macroeconomies, segons dades del consell regulador del cava, l’any 2005 les vendes a l’interior de l’estat van disminuir un 6,59%.

Un altre fet que també demostra que la dreta es manté igual i que la història no es repeteix, però que va per camins paral·lels, és la intervenció del tinent General Mena el gener del 2006 on defensava que l’exèrcit espanyol actués si un Estatut excedia els límits constitucionals. Segons el moment històric els esdeveniments haurien anat de manera diferent. Iñaki Anasgasti (PNV) ho explicava i deia: “si estiguéssim al 1981, se l’hauria qualificat de colpista, en canvi ara de general absolutament passat i fora de la realitat política.”