"Un tirà democràtic"

El president dels Estats Units George Bush va homenatjar ahir als soldats "nova generació d'herois" morts en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan en una cerimònia en el cementiri nacional d’Arlington. Actualment la guerra a l'Iraq continua i durant el mes de maig han arribat a morir un centenar de soldats dels Estats Units i gaire bé un miler en el que portem d'any. Bush, acompanyat de la seva dona i primera dama, Laura, va dipositar una corona de flors davant de la tomba del Soldat Desconegut al cementiri d’Arlington, on també hi ha 368.000 combatents dels EUA. Allà el president va defensar les guerres en les quals està combatent el seu país i va assegurar que formen part del "destí" del país i que "de les morts dels soldats ha de sortir un món on els somnis cruels dels tirans i terroristes es vegin frustrats".

L'homenatge es va dur a terme en el Memorial Day (Día de los Caídos de las guerras) i precisament aquest mateix dia es va rendir una icona americana del pacifisme i el rebuig vers la guerra d'Iraq. La mare coratge, Cindy Sheehan, d'un soldat mort a l'Iraq va tirar la tovallola perquè va entendre que la seva lluita no servia per res, així com "que la mort del meu fill no ha servit per res, ha estat sense cap motiu". La seva rendició la publicar ahir mateix en el blog liberal Daily Kos i així es separava del moviment pacifista. Sheehan es sent traïda pels polítics del partit Demòcrata que no han estat capaços de posar fi a la guerra d’Iraq, que en total ja s’ha emportat la vida de més de 3.400 soldats nord americans. Una d’aquestes víctimes va ser el seu fill Casey de 24 anys l’any 2004 quan buscava les suposades armes de destrucció massiva.

Ara marxa criticada però abans va ser elevada. Se la titllat de “ramera oportunista” i s’ha dit “ja era hora” quan ha anunciat la seva decisió de retirar-se. Fins hi tot l’han amenaçat per què es retirés, potser no agradava a algun polític sentir les veritats que els feien sentir culpables.

La carta que ha escrit es titula “Ya era hora, puta oportunista”. Allà reflexiona i extreu la conclusió que “el meu fill va morir per no res”. Sheehan intentava trobar una resposta a la pèrdua del seu primogènit en una “guerra il·legal i injusta” i pretenia que George Bush li donés una explicació, un per què? La negativa del president dels estats units va fer que Sheehan acampés l’agost del 2005 davant el ranxo de Bush a Crawford (Tejas).

Es diu que “l’huracà es va endur també a la Cindy” fent referència a l’huracà Katrina que va arrasar Nova Orleans i que va captar totes les portades dels media dels USA quan el moviment antiguerra estava al seu clímax. Per tan la guerra va continuar però va passar a un segon plànol a Amèrica.

Ahir, Cindy es va acomiadar dels mitjans de comunicació i en general de tothom. Al final del seu escrit penjat al blog deia: "Adéu Amèrica, no ets el país que vaig estimar. No importa el que jo em sacrifiqui, no puc fer un país millor si tu no vols, ara depèn només de tu".

Qui recorda Oslo ara mateix?

Isaac Rabin i Yasir Arafat es donaven la mà davant de Bill Clinton el 13 de setembre del 1993. Aquesta és la imatge que resumeix els acords d’Oslo, unes negociacions secretes dutes a terme a Noruega amb els quals, per primera vegada, Palestins i Israelians assumeixen el dret a viure com estats, un al costat de l’altre. L’anomenen la “pau dels valents” perquè “només els valents poden donar un pas d’aquesta mena”. Consistia en la divisió de tres zones d’autonomia una d’elles com autonomia palestina, la segona d’elles juntament amb l’exèrcit israelià i la tercera sota control total d’Israel. Aquests acords van ser precedits per la conferència internacional de Madrid el 1991 que intentaven evitar que es repetís la primera intifada (1987-1993).
Els pobles de cada bàndol no accepten els acords i consideren que els seus líders són uns traïdors, és per això que creixen el nombre d’adeptes a organitzacions més radicals com Hamás, Yihad o Hezbolá.
Set anys més tard, Ariel Sharon visita l’explanada de les Mesquites que va ser considerada de provocació pels palestins i la frustració del poble palestí davant del procés de pau d’Oslo que ha deixat molts temes sense arreglar, així com les negociacions fracassades de l’any 2000 a Camp David, fa que finalment Al-Fatah dirigeixi la segona intifada (2000-2005).

En el marc dels acords d’Oslo, des del sud del Líban i juntament amb Síria intentaven provocar a l’exèrcit israelià perquè ataqués al poble àrab. Aquesta situació és la que s’està repetint en el pròxim Orient.
Ara bé, han sorgit elements nous dins de Palestina. Hamás es considerat un grup terrorista per EUA i la UE i això va crear una situació de bloqueig quan els deixen de donar diners.
Avui, igual com el 1991 en l’alliberació de Kuwaït, interessa que Israel tingui un perfil baix. Els Estats Units necessita a Síria com a potència per solucionar el conflicte.
Aquests dies es disparen míssils casolans des de Gaza. Hamás, d’Ismael Haniya, busca que Israel s’hi torni perquè així Al-Fatah, de Mahmud Abbas, s’ajunti amb Hamás i accepti que ells han d’ocupar-se de la seguretat.
El més nou de tot és que a Nahar al-Bared, un dels 12 camps de refugiats palestins al Líban, des de la guerra del 1948, a més de Hezbolá, s’ha creat una “franquícia d’Al-Quaeda”, el grup Al-Fatah al-Islam. Fa dies que l’exèrcit libanès s’enfronta a la milícia d’extremistes sunnites .
El govern Libanès per la seva part acusa que darrere de la irrupció d’Al-Qaida hi ha Síria amb l’objectiu de desestabilitzar el país per impedir la creació del tribunal internacional. Si finalment l’exèrcit entra de ple al campament trencarà l’acord que regeix des de 1969. El govern de Siniora però es defensa dient que els palestins són els que han incomplert primer la ressolució de la ONU que els obliga a entregar les armes.

Per tan, combats al Líban, guerra fraticida a Gaza, bombardejos d’Israel en represàlia, 3 diputats i 5 alcaldes arrestats per Israel aquesta nit per evitar el llançament dels cohets Qasama... Aquesta és la situació al pròxim Orient a 25 de maig de 2007. Qui recorda Oslo ara mateix?

"La lliga està calenta"

Ahir diumenge, el Barça es va enfrontar al Atlético de Mardid i el resultat al Manzanares va ser de 0 a 6. Sens dubte la jornada 35 de la lliga dóna aire fresc a Can Barça però potser arriba una mica tard... "Es podrien haver posat les piles abans i no perdre davant el Getafe, i per tan ser eliminats de la copa del Rei, ni del Betis", es queixaven alguns culés ahir a la nit.

Les reflexions postpartit dels periodistes, i algunes tertulies com la que es va dur a terme a RAC1, dirigida per Jordi Basté i amb convidats com Pilar Calvo o Sergi Mas entre d'altres, no va ser homogènia.

D'una banda hi havia un sentiment de pessimisme, alguns creuen que el Barça ja té la lliga perduda perquè el Real Madrid no perdrà. Recordem que per gol average, el Madrid és ara mateix campió de lliga amb 69 punts, els mateixos que el Barça i per això es diu que la lliga està calenta.

Pel que fa als optimistes, l'esperança fins al final i creuen que el Barça encara té opcions d'endur-se a Barcelona el títol de la lliga.

El president del FCB precisament, contestava eufòric als periodistes en acabar el partit, ell està segú que el seu equip guanyarà.

ANÈCDOTA DEL PARTIT
A la tribuna van compartir espai els cantants Serrat i Sabina. El segon no va acabar de veure el partit, després del 5è gol va marxar. Es va perdre el 6è.
De fet, és anecdòtic per ser qui és, però van ser molts els aficionats que no van acabar de veure el partit al camp. Els 14º de temperatura, la pluja, i la vergonya d'alguns aficionats van fer que el partit acabés amb un quart de l'entrada del Manzanares.

LES REACCIONS D'AVUI
Lionel Messi ha dit avui que confia que el Real Madrid punxi a Saragossa. A més creu que el Barça ha ressuscitat "molt fort".

Podrien haver-ho fet abans? es pregunten molts culés...

CALLEJEROS

La cadena Cuatro ha apostat per una docuserie anomenada Callejeros dins de la serie Vidas Contadas. Callejeros s'apropa, més que a l'actualitat, a la realitat, sigui o no notícia. A més ho fa d'una manera molt propera a la gent, tan per l'espectador, com per les persones que entrevisten. Carolina Cubillo és la productora exectuiva del programa.

Avui divendres 18 de maig el reportatge s’ha basat en el Raval, el "barri xino".

S'ha pogut veure prostitució, gent enganxada a la droga, sensesostres, immigració, gent venent al carrer productes "trets de la basura"... i d'altra banda famílies catalanes de tota la vida que conviuen en aquest barri. Les seves cases sembla que s'hagin parat als anys 70. Ells tenien sort, tenien una casa antiga però digna. 9 Pakistanesos i un matrimoni Equatorià amb un fill de 2 anys comparteixen un pis diminut.

M'ha cridat l'atenció un cas d'una dona de més de 70 anys que segueix exercint la prostitució. Es queixava que cada cop té menys clients, més competència i que li paguen molt poc; 15€.
La seva frase: "...la prostitución es muy dura, he sido muy valiente y he dado de comer a mis hijas...".

Darrere de cada persona s'ha pogut entre veure una història al darrere, fins hi tot un home ha explicat com acaba d'enganxar-se a la droga per un fracàs amorós. Va intentar desenganxar a una noia de la droga i al final hi ha caigut ell. Ha ensenyat a càmera el braç i el tenia morat.
La seva frase: "...me dejado el brazo así porqué aún no se pincharme...".

El Raval és un reportatge de Sonia López.

Els sensesostre es un reportatge de Televisó que vam fer uns companys de classe i jo ara fa uns mesos per l'assignatura Llenguatges Audiovisuals.

Vam passar un dia rondant pel Raval, veient locals que els ajuden com la Fundació Arrels, anant a menjadors socials i parlant amb qui ens veia amb bons ulls. No va ser fàcil treballar en aquell lloc, la veritat.

Com s'ho deuen fer els periodistes de Callejeros per tenir tanta gent que se'ls posa davant de càmera a explicar la seva vida? (l’experiència entre d’altres és un grau, és clar) Una vida que per cert no està replena d'èxits i a ningú li agrada explicar les seves derrotes.

És una feina admirable. Em recorda una mica a l'Entre Línies, una altra feina admirable.

Xoc de civilitzacions

Els islamistes moderats turcs han retirat el candidat a la presidència de la República, Abdullah Gül. El Parlament repetia la votació anul·lada el dia 1, però el boicot de la oposició laica ha impedit de nou reunir el quòrum necessari. Tot plegat, en mig d’una crisi política desencadenada per l’amenaça de l’Exèrcit d’intervenir en defensa de l’Estat laic. Milers de laics s’han manifestat en contra la concentració de poder en mans del Partit de la Justícia i el desenvolupament (AKP), al qual acusen de voler tornar a islamitzar el país. Finalment, la cambra ha convocat eleccions legislatives pel proper 22 de juliol.

Les discrepàncies entre musulmans i laics occidentals exemplificat a escala estatal amb Turquia, també es pot manifestar en un marc mundial i potser més radical. Un exemple d’això pot ser la crisi que es va produir el 2005 amb les Caricatures de Mahoma.

La publicació del Jyllands-Posten va encendre els carrers àrabs de mig món deixant desenes de morts, atacs a ambaixades, boicot de productes Europeus, etc. Un altre cas similar a destacar podria ser el de l’escriptor britànic Salman Rushdie l’any 1989. La setmana passada precisament i dos anys després, la ONU va celebrar un debat sobre la crisi de les caricatures. “...ha marcat un abans i un després, ara t’ho penses dues vegades abans de publicar...”, van ser algunes de les conclusions dels dibuixants. L’article de EL PAÍS de divendres passat, que fa referència a aquesta informació, es titula “caricatures que no cicatritzen”.

Maniobra de distracció

Zoreg: "Se creen con derecho a dictarnos hasta el color de las bragas"

Ja ha començat la campaña de cada primavera a Teherán contra la "vestimenta indecorosa" d'algunes dones amb mocadors de colors i cada cop més petits que desafien la imposició de la vestimeta islàmica. D’això es queixen moltes dones iranianes, entre d’altres la Zoreg.

Unes 3.000 dones (una mitjana de 150 al dia) han estat detingudes i han passat unes hores a la comissaria, algunes fins hi tot han passat a disposició judicial.

ELS HOMES TAMBÉ S'HAN VIST AFECTATS PER LA MESURA
Alguns homes han estat detinguts també per vestir camises "poc islàmiques", o portar tallats de cabell occidentals. Fins hi tot s'ha arribat a prohibir a les barberies que facin aquest tipus de tallats.

L'ORIGEN? LA REVOLUCIÓ ISLÀMICA
Tot això passa per la revolució islàmica. En aquell moment les autoritats van decretar que els dones havien de tapar-se el cabell, portar roba llarga i ample que amagués/dissimulés les formes del seu cos. Les que no complissin la norma serien empresonades i multades.

Més tard, el govern reformista va fer la vista grossa davant d'una nova generació revolucionària que començava a ignorar la vestimenta estricta. Les dones fins hi tot vestien pantalons que ensenyaven els turmells!

Quan el president Mahmud Ahmadineyad va guanyar les eleccions va dir que "hi hauria problemes més importants que el cabell que sortís del mocador". Potser ara se li han oblidat aquestes preocupacions?
Si bé es cert que hi ha crítiques a aquestes repressions de la policia, i no només des de les posicions més reformistes, sinó també una comissió del parlament i el responsable del poder judicial, Mahmud Hachemí Shahrudí. Aquest últim ha advertit del "mal social que pot desencadenar aquesta mesura del cap de la policia.

A QUI BENEFICIA LA CAMPANYA?
El govern i la policia sembla que s’estan passant aquest plà com una pilota de futbol. Als polítics no els interessa quedar com els impulsors d'aqueta mesura ja que els fa quedar malament, i recordem que el proper 2008 hi ha eleccions.

Aquests dies està corren per Irán un SMS que pot donar la resposta a aquesta pregunta: "cobriu-vos el cabell perquè pujarà el preu de la gasolina", fent referència a una possible maniobra de distracció per part del Govern de Teherán.

A Espanya també s'ha acusat el govern de fer una maniobra de distracció amb la detenció d'Isabel Pantoja per tapar el cas de les llistes d'ANV.

Traçats paral·lels

L’estat espanyol del 2007 és molt diferent a l’estat republicà dels anys trenta. Som dins la OTAN i la UE, i tenim una tradició democràtica de 32 anys. De totes maneres, la dreta espanyola és hereva del franquisme, els seus arguments sempre es repeteixen i un exemple d’això són els boicots en contra Catalunya. Em centraré en els duts a terme el 1932 i el del 2005 entesos com una acció política.

Un pasquí, que podria ser de l’any 1932 segons assegura el diari català e-notícies, mostra la reacció anticatalana d’alguns sectors espanyols degut a l’Estatut de Núria. Alguns fragments diuen: “¡ESPAÑOL! ¡GUERRA AL ESTATUTO CATALÁN! ¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO! Hasta no saber a qué ateneros no compréis productos catalanes.”

Ara fa dos anys, Catalunya va patir un altre boicot motivat per l’Estatut entre d’altres causes, i fomentat sobretot des d’Internet. Hi ha centenars de blogs i fòrums en els quals hem trobat llistes de productes catalans que es poden substituir per altres d’espanyols i opinions com “Dales a los nacionalistas donde mas les duele: deja de comprar productos catalanes y vascos.”
Tot i que la variació interanual i trimestral del PIB van demostrar que el boicot no va afectar significativament les principals macroeconomies, segons dades del consell regulador del cava, l’any 2005 les vendes a l’interior de l’estat van disminuir un 6,59%.

Un altre fet que també demostra que la dreta es manté igual i que la història no es repeteix, però que va per camins paral·lels, és la intervenció del tinent General Mena el gener del 2006 on defensava que l’exèrcit espanyol actués si un Estatut excedia els límits constitucionals. Segons el moment històric els esdeveniments haurien anat de manera diferent. Iñaki Anasgasti (PNV) ho explicava i deia: “si estiguéssim al 1981, se l’hauria qualificat de colpista, en canvi ara de general absolutament passat i fora de la realitat política.”

S'ha fet justícia

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA:

La jutge arxiva la causa contra Pepe Rubianes per ultratges a España.
Els tres que havien interposat la querella hauran de pagar les despeses del procediment per actuar de manera "abusiva y maliciosa"

S'HA FET JUSTÍCIA!!!!!!!!!

(NOTÍCA LA VANGUARDIA: 0:44 dilluns 07 de Maig)
Barcelona. (EUROPA PRESS).- La titular del Juzgado de Instrucción número 5 de Sant Feliu de Llobregat ha archivado la causa contra el actor Pepe Rubianes por un delito de ultrajes a España y otro de incitación al odio al considerar que "no existen indicios racionales de criminalidad" en que Rubianes pidiera "que se metan a España ya por el puto culo" en un programa de TV3 en enero de 2006. Del mismo modo, la juez ordena el sobreseimiento del delito de cooperación necesaria contra el presentador del programa en el que realizó las declaraciones, Albert Om, cuya conducta durante la entrevista califica de "profesionalmente intachable". Las tres acusaciones fueron interpuestas por la Fiscalía, la Asociación para la Defensa de la Nación Española y un particular, que tendrán que pagar cada uno un tercio de las costas al considerar la juez que han actuado "de forma abusiva y maliciosa" y "con absoluta ignorancia de los principios de subsidiaridad, fragmentariedad y última ratio".

"La feina de ser pare"

http://www.lavanguardia.es/gen/20070504/51341758922/noticias/los-principes-presentan-a-su-segunda-hija-la-infanta-sofia-don-felipe-asturias-principe-princesa-leonor-sofia-donya-letizia-infanta-leonor-letizia-rne.html

"Todos los padres saben como hay que multiplicarse con cada hijo" ha dit el Príncep Felip. Probablement no s'haurà de multiplicar tantes vegades com ho faria qualsevol pare, més que res per la ninyera, estilista, infermera...bla bla bla que deu tenir per cuidar a la seva nova filla.

De totes maneres, qualsevol nou vingut al món és per mi un motiu d'alegria, de vida, sense més.
MOLTES FELICITATS!

Apunt: no és un comentari antimonàrquic / republicà etc... com s'ha anat dient. Celebro el naixement de la infanta Sofía, però no tanco els ulls davant la realitat de que a aquesta nena no li faltarà mai de res i que els seus pares tindràn molt fàcil donar-li tot allò que creguin millor.: atenció mèdica, escoles, pràctica d'esports, vacances... de luxe! Hi ha molts pares que tenen problemes per deixar un fill a la guarderia, és car i a vegades no hi ha places. La infanta tindrà una guarderia censera a casa si s'escau! (i sí, ja ho sé, amb els diners de tots)

Apa, senyors revolucionaris... deixeu ja de maxacar!!! :) jeje