Xoc de civilitzacions

Els islamistes moderats turcs han retirat el candidat a la presidència de la República, Abdullah Gül. El Parlament repetia la votació anul·lada el dia 1, però el boicot de la oposició laica ha impedit de nou reunir el quòrum necessari. Tot plegat, en mig d’una crisi política desencadenada per l’amenaça de l’Exèrcit d’intervenir en defensa de l’Estat laic. Milers de laics s’han manifestat en contra la concentració de poder en mans del Partit de la Justícia i el desenvolupament (AKP), al qual acusen de voler tornar a islamitzar el país. Finalment, la cambra ha convocat eleccions legislatives pel proper 22 de juliol.

Les discrepàncies entre musulmans i laics occidentals exemplificat a escala estatal amb Turquia, també es pot manifestar en un marc mundial i potser més radical. Un exemple d’això pot ser la crisi que es va produir el 2005 amb les Caricatures de Mahoma.

La publicació del Jyllands-Posten va encendre els carrers àrabs de mig món deixant desenes de morts, atacs a ambaixades, boicot de productes Europeus, etc. Un altre cas similar a destacar podria ser el de l’escriptor britànic Salman Rushdie l’any 1989. La setmana passada precisament i dos anys després, la ONU va celebrar un debat sobre la crisi de les caricatures. “...ha marcat un abans i un després, ara t’ho penses dues vegades abans de publicar...”, van ser algunes de les conclusions dels dibuixants. L’article de EL PAÍS de divendres passat, que fa referència a aquesta informació, es titula “caricatures que no cicatritzen”.